Ajudem a canviar les coses: els objectius del mil·leni

Ajudem a canviar les coses: els objectius del mil·leni

diumenge, 24 de juliol del 2011

Estada a Cofrents (dia 1)

El dimecres 20 era el primer dels tres dies que passaríem a l'alberg de la Basta en Cofrents. Una hora i mitja de viatge i ja estàvem al poble, concretament a la primera activitat del programa: el camp de cordes.

La primera cosa que férem va ser esmorzar i agafar forces (ens farien falta) i després vam rebre una xarrada tècnica en relació amb el material que utilitzaríem.


Amb les coses clares, ens vam posar els arnesos (i maquillatge per l'ocasió)


i anàrem a familiaritzar-nos amb el material en una pista d'entrenament.




Com que tot el grup no podia fer l'activitat a l'hora, per a fer temps, ficàrem en pràctica la nostra punteria amb arcs o tiradors.



El camp de cordes estava dividit en set trams de diferent dificultat en els que, com ens havien avisat, hauríem de generar habilitats, per poder travessar-los.


El primer tram començava en una xarxa vertical, seguit d'uns troncs en zig-zag.





El segón tram tenia uns troncs fixes, xicotets, encara que desapareixien en alguns moments.






El tercer tram era el més complicat de tots. Estava format per troncs i passarel·les mòbils...






a banda de la temuda engrunsadora de Piolín.

El quart tram era el de la taula de surf, que havies de desplaçar-la amb la força dels teus braços, mentres mantenies l'equilibri.




Quint tram, una espècie de pont complicat de travessar, sobretot en la seua part central...





Per fi s'arribava a la torre. Això volia dir que començaves el sext tram: la xarxa horitzontal.





Només quedava un tram per a acabar tot el circuit: la tirolina.




I per descomptat que el circuit també el completaren les monitores i els monitors...






Havia d'arribar el temps de descans, així que ens en vam anar a la piscina a refrescar-nos, menjar i jugar






abans d'anar a l'alberg a anar a l'alberg a instal·lar-nos.
En acabant de sopar, llanterna en mà, anàrem a una pista de tenis pròxima a observar les estreles i a escoltar la història d'algunes constel·lacions. Pista a què la gent que volia adormir al ras va tornar poc després amb el seu sac, mentres la resta es quedava en l'alberg per a, també, dormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada