Nau Jove 11. Punt i final.

La gent de cafeteria ens va preparar un super-piscolabis perquè ens despedírem de la Nau Jove amb la panxa ben plena.




Després d'engolir com si no haguera demà, va arribar el moment de les despedides, que damunt eren a comptagotes



Tot el món volia emportar-se un record més, i com en anys anteriors, el millor era arreplegar les firmes dels companys i companyes en la camiseta oficial de la Nau Jove.



L'any que bé... més. Tingau bon estiu!!!

El reconeixement a la constància

Després de la gymkhana i l'inesperat bany, però encara un poc enfarinats i ensucrats, va ser el moment per a entregar la merescuda xapa a Ferran, Paula, Olga i Omar que, després d'estar tres anys consecutius en la Nau Jove, ja no podran participar en futures edicions (si no canvia la cosa, clar).

Així va ser la cerimònia...

Els últims jocs

Últim dia de Nau Jove.

Després de la corresponent festa de despedida de l'English Nau i agafar forces esmorzant, tocava la Gymkhana porca, ja tradicional també.

Enguany obviàrem el xocolate, després dels resultats de l'any passat i preparàrem una altra sèrie de proves. Lamentablement no hi ha registre gràfic d'elles, bàsicament per intentar salvar la càmera de fotos de la farina, sucre, nata, aigua...

Al final de la gymkhana vam tindre un premi inesperat. El sistema de rec de la gespa va començar a funcionar i... val més una imatge que mil paraules.

Diari de Claricia

'Merengue merengue'

'Quiero tu herencia'

'Cuarto Milenio'

Vídeo 'Millors moments'

I per a terminar el dia, la convocatòria amb els pares i les mares: El vídeo dels millors moments de la Nau Jove 11.

Molta gent a la 201 per a vore'l (gràcies per vindre).

Ací el teniu perquè el vegeu novament.



Per a poder penjar-ho en el blog hem hagut de reduir la qualitat al màxim, però almenys es pot ver...
Quan vos arribe a casa el DVD amb totes les fotos i vídeos, ja ho veieu millor.

Aniversari d'Alba

El dijous 28 també va ser important perquè era l'aniversari d'Alba. No sabem encara com la tortada de llepolies que va portar a primera hora, va aguantar fins quasi el final del matí.



És obvi com va acabar la tortada, encara que esta vegada ens organitzàrem i no vam ser tan ansias... molt millor (veieu com hi ha per a tot el món).

Després, com ve sent tradició, vam posar la cançó de Parchís. El millor de tot és que molta gent es va atrevir amb la coreografia.



Felicitats, Alba!!!

L'amic o l'amiga invisible

Tot el mes recordant que este dia arribaria, que s'anaren preparant els regals, etc. i el dia d'abans tot van ser carreres per a acabar o donar els últims retocs.






Siga com siga, quan vam tornar de l'estona del pati, ens reunim en la 210 i ens vam anar entregant els regals.





El millor és que ningú es va quedar sense rebre regal, perquè fins i tot la gent que no estava va deixar encarregat que se l'entregara a qui corresponguera.



Van haver-hi regals treballats i altres no tant (què poques ganes li posen alguns). La part bona és que tot el món se'n va portar un record més d'esta Nau Jove 11.

Dances africanes. Punt i final.

El dia 28 vam tindre la prova de foc: sabríem ballar la dansa que Kuami hi havia tractat d'ensenyar-nos?

De primeres havíem de fabricar-nos la nostra pròpia falda, cosa que pareixia molt fàcil, però una vegada et poses...






Això sí, ens va quedar molt bé el producte final i com vam afegir uns lleus tocs de maquillatge, estàvem molt en el paper.





Just quan començàvem, van arribar el grup de majors de la nau dels Xiquets i les Xiquetes de Blasco Ibáñez i Burjassot.


Van prendre posicions i, amb públic, començàrem amb la part de ritme:



Després férem la dansa que havíem estat assajant durant tot el mes,



cantàrem a quatre veus



i per últim ballàrem en companyia de la Nau dels Xiquets i les Xiquetes.



La replegada de les restes fou dura, però encara hi hagué gent que li va traure la part positiva.

Platja i vent :S

Ja de bon matí eixos núvols i eixe vent, no augurava una bona jornada de platja, almenys quant al bany es referix.


Així que agafàrem el baló, pales, etc... i després de posar la tovalla en l'arena (que va costar prou), van començar les activitats.



Jugàrem al xurro basc (que ens va quedar espectacular el castell), gravàrem vídeos com si fórem Els vigilants de la platja... per un altre costat es dedicaven a assajar coreografies de ball.

Perquè després diguen que la platja només és per a banyar-se ...

Ritme a les dances africanes

L'última sessió de dances africanes que ens quedava per fer, encara que treballàrem la coreografia final, també va servir perquè realitzàrem un exercici de ritme mesclat amb un poc de coordinació.



El resultat va ser que alguns descobrírem que no tenim ni una cosa ni l'altra :D

D'altra banda, repasàrem els primers passos que fèrem durant la primera sessió de les dances. Se'n recordeu?



La llàstima és que no es va gravar la cançó a quatre veus que cantàrem al final, però ens va quedar de categoria (de veres).

Les preses

Els tòpics existixen per alguna raó i el dimecres 27, un va ser corroborat: que ho deixem tot per al final.

El dijous 28 era el dia de l'amic invisible, així que quasi tot el món preparant el regal de pressa i correguent.

L'adeu de Júlia

A mesura que s'acosta el final de la Nau Jove, és normal que algú haja d'anar-se'n abans de l'últim dia pel tema de les vacacions. Enguany la primera va ser Júlia, que s'havia d'anar a patir en els Pirineus.

Per a l'any que ve tens pendent l'arribar fins a l'últim dia de Nau!

Visita al Jardí Botànic (2)

I clar, si un equip estava al plató de televisió, l'altre grup estava de cami al Jardí Botànic.



Igual que va ocórrer la passada vegada, Carles va ser l'encarregat d'explicar-nos en el laboratori, què era això de l'ADN.

Després de conéixer la teoria, ens quedava la part pràctica: extracció de l'ADN d'un plàtan.



I com els científics no sols viuen en els seus laboratoris, sinó que han de conéixer i observar el món natural, Carles ens va obsequiar amb una altra interessant visita guiada per les instal·lacions del Botànic, abans de tornar al campus.

Plató de televisió (2)

El dilluns 25 teniem la segona sessió de plató de televisió al TAU de la Universitat de València.

Aquesta vegada els grups triaren un format televisiu totalment diferent a l'anterior: reality per tothom.


El primer dels grups va fer una edició del programa Merengue merengue, que comptava amb invitats de renom.


fins i tot, durant la publicitat, tinguerem espectacle amb un venedor de kebabs.


D'altra banda, el segón grup va posar en escena El diario de Claricia.


on una sèrie de curiosos personatges comptaven les seues històries assentats en les còmodes butaques del plató.



Això sí. L'equip de professionals que mai apareix en pantalla, també va treballar d'allò més.